Áudio tour La Ruta de la Muralla

Em dic Margarida, de la casa de Can Ginebreda. Tinc divuit anys. I encara que tu em vegis aquí un instant, la meva família fa generacions que viu enganxada a aquesta vila, com si les pedres ens haguessin après el nom.
Ets a tocar de la muralla. I t'has de quedar amb una idea: això no és només un mur. És una línia que separa dues maneres de viure.
Quan es fa fosc, els portals es tanquen amb pany i clau… i dins muralles el temps sembla més segur. Fora, el camí és llarg, i la por corre més de pressa que els carros.
Per aquests portals entra de tot: mercaders, notícies, riquesa… i també allò que no voldríem: rumors, fam, malalties. Per això aquí, cada pedra pesa: protegeix.
El meu pare és mossèn Petrus Ginebreda, mestre del cuir. I el meu oncle és mostassaf: vigila el mercat, els pesos, les mesures, el preu del pa i la qualitat de la carn. Diu que una vila només aguanta si hi ha ordre… i si ningú no fa trampes.
Jo, en canvi, t'explicaré una altra mena d'ordre. El que no surt als pergamins: el dels tallers, el de les alarmes, el de la gent que treballa mentre els prohoms decideixen.
Si camines amb mi, t'ensenyaré racons que sovint s'obliden: el so dels tallers, el crit de les alarmes i la fe de la nostra gent.
Comencem a caminar carrer amunt, seguint la muralla cap a la dreta. T'espero a la següent parada per parlar-te d'aquestes pedres que ens protegeixen.