Audioguía

AudioguíaL’enderrocament d’esglésies a Manresa durant la Guerra Civil

Solo en Catalán

2 Paradas del tour

  1. Resumen de audiotour
  2. Resumen de audiotour

    Després del cop d’Estat del general Francisco Franco contra la República, el juliol de 1936, un intens ambient anticlerical es va apoderar de molts municipis a la rereguarda republicana. No era cap novetat. La clerofòbia tenia ja una llarga tradició que es remuntava a l’Edat Mitjana i que havia tingut moments de màxim apogeu, com durant la crema d’esglésies i assassinat de religiosos en les revoltes liberals del segle XIX o per la Setmana Tràgica de 1909. El poder secular de l’Església i els seus vincles amb les classes dirigents i propietàries eren algunes de les causes que n’explicaven la persecució. Per la Guerra Civil, aquesta situació latent i el suport de les altes esferes eclesiàstiques a Franco despertaren les ires de bona part dels sectors revolucionaris, que van aprofitar el clima de confusió social i política per a dominar la situació. A Manresa, a partir del 22 de juliol de 1936 esclatà la violència en forma d’assassinats, saquejos, incendis i destruccions d’esglésies.
    Els principals edificis religiosos de la ciutat van patir atacs descontrolats els primers dies després de l’inici de la Guerra Civil, però amb el pas de les setmanes aquestes accions indiscriminades van acabar donant peu a un pla organitzat i planificat. Els principals sindicats obrers de la ciutat i el Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, amb el pretext de proporcionar treball als obrers de la construcció, van dissenyar un pla d’enderrocament de set esglésies de la ciutat: de Sant Pere Màrtir, de les Caputxines, de Sant Miquel, del Carme, de Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia, dels Caputxins i de Sant Bartomeu. La basílica de la Seu també estava inclosa en el pla, però finalment es va poder conservar. Així, entre setembre de 1936 i març de 1937 centenars d’obrers es dedicaren a ensorrar esglésies, mentre l’Ajuntament s’hi mostrava en contra, però no disposava del poder efectiu per a impedir-ho.
    El següent itinerari de memòria històrica us oferirà un recorregut per les esglésies enderrocades a Manresa durant la Guerra Civil.

  3. 1 Introducció
  4. 2 Església de Sant Pere Màrtir (exterior)
  5. 3 Església de Sant Pere Màrtir – Espai 1522
  6. 4 Convent i Església de les Caputxines
  7. 5 Església de Sant Miquel
  8. 6 Església del Carme
  9. 7 Església de Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia
  10. 8 Església dels Caputxins
  11. 9 Església de Sant Bartomeu
  12. 10 La torre del campanar de La Seu i Basílica de La Seu
  1. Resumen de audiotour

    Després del cop d’Estat del general Francisco Franco contra la República, el juliol de 1936, un intens ambient anticlerical es va apoderar de molts municipis a la rereguarda republicana. No era cap novetat. La clerofòbia tenia ja una llarga tradició que es remuntava a l’Edat Mitjana i que havia tingut moments de màxim apogeu, com durant la crema d’esglésies i assassinat de religiosos en les revoltes liberals del segle XIX o per la Setmana Tràgica de 1909. El poder secular de l’Església i els seus vincles amb les classes dirigents i propietàries eren algunes de les causes que n’explicaven la persecució. Per la Guerra Civil, aquesta situació latent i el suport de les altes esferes eclesiàstiques a Franco despertaren les ires de bona part dels sectors revolucionaris, que van aprofitar el clima de confusió social i política per a dominar la situació. A Manresa, a partir del 22 de juliol de 1936 esclatà la violència en forma d’assassinats, saquejos, incendis i destruccions d’esglésies.
    Els principals edificis religiosos de la ciutat van patir atacs descontrolats els primers dies després de l’inici de la Guerra Civil, però amb el pas de les setmanes aquestes accions indiscriminades van acabar donant peu a un pla organitzat i planificat. Els principals sindicats obrers de la ciutat i el Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, amb el pretext de proporcionar treball als obrers de la construcció, van dissenyar un pla d’enderrocament de set esglésies de la ciutat: de Sant Pere Màrtir, de les Caputxines, de Sant Miquel, del Carme, de Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia, dels Caputxins i de Sant Bartomeu. La basílica de la Seu també estava inclosa en el pla, però finalment es va poder conservar. Així, entre setembre de 1936 i març de 1937 centenars d’obrers es dedicaren a ensorrar esglésies, mentre l’Ajuntament s’hi mostrava en contra, però no disposava del poder efectiu per a impedir-ho.
    El següent itinerari de memòria històrica us oferirà un recorregut per les esglésies enderrocades a Manresa durant la Guerra Civil.

Reseñas

No hay reseñas

Escriba la primera reseña
A minimum rating of 1 star is required.
Please fill in your name.